ENDODÒNCIA

QUÈ ÉS LA ENDODÒNCIA?

Aquesta és la branca de l'odontologia que es focalitza en la causa, prevenció, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten el nervi dels dientes.La praxi de l'endodòncia dental es considera conservadora, ja que permet la preservació de la peça dental afectada ( les dents naturals són més forts i duradors que les fundes i implants). En casos més greus en què aquest tractament no és possible o on s'ha practicat fins i tot una reendodòncia que ha fracassat, es procedeix a tractaments no conservadors o invasius, com l'extracció i posterior col·locació d'implant. La tècnica de l'endodòncia consisteix en l'extracció de part o la totalitat de la polpa dentària, la neteja dels conductes i la seva posterior segellat. Aquest es realitza amb un material de farciment infiltrable per evitar futures càries, infeccions i inflamacions dels teixits que conformen la polpa.

Quan el nervi de la dent està afectat, el pacient sol notar palpitació o "batec" dins de la dent afectada, a més de dolor intens en mossegar i amb les temperatures extremes de begudes o aliments. Existeixen proves senzilles i altament efectives (percussió o test tèrmic) que l'odontòleg pot realitzar per fonamentar la sospita que hi ha una lesió radicular que requereix un tractament d'endodòncia dental. La patologia més habitual per la qual es realitza aquest tractament és la infecció per càries (bacteris han penetrat fins al nervi de la dent), i en segon lloc, un traumatisme fort que hagi danyat l'estructura dental fins a un nivell profund.
COM ES FA UNA ENDODÒNCIA

L'endodòncia dental precisa d'aplicació d'anestèsia local perquè el pacient no senti res de dolor durant la realització de la tècnica, ja que es interactua amb el nervi (és la part més sensible de la boca) raspant i netejant. Posteriorment, s'obre un forat d'accés a la corona de la dent per poder arribar fins a la polpa, extreure-la i començar amb la neteja del conducte o conductes (segons quin tipus de dent sigui pot tenir una o diverses arrels). És important buidar completament els mateixos, per a això s'utilitzen llimes de diferents longituds i gruixos per calcular el diàmetre i profunditat del conducte, que es van desinfectant a mesura que es va buidant el conducte perquè, en tornar a inserir en el conducte, s'introdueixi neta. Actualment aquestes llimes s'utilitzen amb motors rotarorios, que permeten millors resultats dels que s'aconseguien fa uns anys realitzant el tractament a mà.
De vegades, calen de dos a tres visites al dentista per concloure el tractament, ja que un cop es dóna per conclosa la neteja de tots els conductes de la dent, i segons el tipus d'infecció existent així com el seu grau, és possible que es hagin d'aplicar medicaments antibiòtics dins dels conductes coberts amb empastaments provisionals. Un cop hagi remès la infecció, es procedirà al segellat definitiu amb la guttapercha, un material termoplàstic barrejat amb ciment que serveix com a total aïllament.

TIPUS DE ENDODÒNCIES
ENDODÒNCIA MULTIRRADICULAR
Les endodòncies varien en complexitat en funció del nombre de conductes radiculars o nervis que calgui netejar. El més habitual és que els nostres dents tinguin una arrel, els premolars una o dues arrels i els molars entre dos i cinc arrels. Cada persona i cada un dels seus dents és diferent i podem trobar gran variabilitat entre pacients.
Es considera endodòncia multirradicular aquella realitzada en dents que posseeixen més de dos conductes com els premolars superiors i els molars superiors i inferiors. Per això, són les més complexes i és important planificar correctament la realització de les mateixes. També són les més cares, perquè comporten major especialitat i perícia de l'odontòleg que la pràctica, a més de més materials i temps fins a la seva finalització.
A Clínica Dental Gironès comptem amb la col·laboració d'un odontòleg especialitzat en endodòncia, el que facilita que els tractaments es realitzen d'una forma més precisa, ràpida i amb millors resultats a llarg termini. ENDODÒNCIA UNIRRADICULAR Les dents amb una sola arrel són els incisius centrals i laterals, a més dels canins, tant inferiors com superiors, a més dels premolars inferiors. En aquests casos les endodòncies són més senzilles, ja que és relativament senzill localitzar el conducte, que es troba immediatament a l'obrir la corona, un cop es té accés a la polpa dentària. En els casos d'incisius laterals, encara que són arrels úniques, solen ser corbes, de manera que el dentista ha de realitzar la tècnica amb molta més cura. En el cas d'incisius i canins inferiors, en ser més petits, els seus conductes també ho són, de manera que dificulten l'accés. ENDODÒNCIA BIRRADICULAR Són les que habitualment hem de realitzar en premolars i, en algunes ocasions algun molar que únicament tenen dos conductes i dues arrels o bé una única arrel amb dos conductes. Això últim és freqüent encontrárnoslo en queixals del seny.

ENDODÒNCIA INFECTADA

Els símptomes de l'existència d'infecció es resumeixen bàsicament en els mateixos que serveixen a l'odontòleg com a fonament per pautar l'endodòncia com a tractament necessari. Així, un dolor més o menys fort que no cedeix amb el temps, a més d'alta sensibilitat a l'hora de mastegar, colpejar la zona i l'aparició d'inflamació o presència d'abscessos a la geniva o de flegmó són garant de presència d'infecció en la zona.
Si bé és normal tenir certes molèsties i augment de la sensibilitat després de realitzar el tractament, tot dolor mantingut en el temps és altament sospitós i s'ha de consultar al dentista. De vegades, una endodòncia que ens van realitzar fa molts anys pot donar molèsties.
Quan una endodòncia fracassa per certes circumstàncies, podrem intentar solucionar mitjançant una reendodòncia. Aquesta consisteix a eliminar el material de rebliment de la primera i tractar de millorar el tractament anterior, intentant accedir a aquestes zones més inaccessibles o que no s'han tractat anteriorment duent a terme una neteja més exhaustiva i major desinfecció de la zona. Aquest tipus de retractament serà realitzat, sempre que les condicions de la dent ho permetin. Abans de realitzar aquest tractament cal tenir clar per què aquest tractament ha fallat i així no cometre els mateixos errors. En cas que una reendodòncia no sigui possible, cal acudir al mètode no conservador (extracció de la peça i col·locació d'un implant) per garantir la funció i l'estètica de la dent absent.
És relativament freqüent (aproximadament en un 10% dels casos) que una endodòncia quan els conductes són diversos, ja que la dent compta amb diverses ramificacions a la polpa i la seva grandària és conseqüència més estret. Això dificulta l'accés a l'odontòleg per a la neteja total dels bacteris i d'altres residus presents a la polpa. El mateix passa amb les arrels corbes, ja que l'accés a les mateixes amb les llimes es complica.
DOLOR A LA ENDODÒNCIA

Com més complexa sigui l'endodòncia, més forts i prolongades seran les molèsties posteriors a la mateixa una vegada els efectes de l'anestèsia desapareguin. D'una banda, el pacient estarà una llarga estona amb la boca oberta, la qual cosa repercuteix en l'articulació temporo- mandibular, produint una lleu inflamació en la mateixa. D'altra banda, el nervi ja és sensible de per si, ia més està envoltat d'altres estructures periodontals també sensibles que són susceptibles d'inflamació per la manipulació del dentista durant el procés.
Per això, el dentista pauta analgèsics per a les hores de després de la consulta. Si no es produeix una millora i el dolor persisteix a la zona i fins i tot empitjora i s'aguditza, cal anar al dentista per a una revisió i valoració. Habitualment, amb la pauta d'analgèsics recomanada i en molt pocs dies, la molèstia desapareix i l'endodòncia evoluciona favorablement.
Atès que hi ha un petit percentatge de tractaments que fracassen, la reendodòncia es planteja com una possible solució a la persistència de símptomes. Un cas més extrem és l'extracció, que també eradica aquests símptomes però d'una manera molt més dràstica. A més, es fa necessària l'aplicació d'antibiòtics que eradiquin la infecció, ja que és el símptoma més perillós de cara a possibles conseqüències en estructures annexes a la dent i estructura periodontal afectats. PREUS DE LA ENDODÒNCIA I LA RECONSTRUCCIÓ El preu de l'endodòncia depèn de nombrosos factors. El principal d'ells és la quantitat de conductes que tingui la dent, així com de la complexitat del cas de cada pacient. És important una bona valoració per establir així un rang aproximat del cost total, que dependrà dels factors ja indicats, a més de si la dent es pot reconstruir amb un empastament o cal posar incrustació o una funda.
El preu pot oscil·lar entre 100 i 250 €. Cal destacar que les endodòncies més econòmiques són les uniradiculars, seguides de les birradiculares i, finalment, les multiradiculars. El tractament més car d'aquesta especialitat són les reendodoncias, per la seva dificultat tècnica i el temps de treball.
Quan vam acabar una endodòncia, es fa necessari una reconstrucció de la cavitat que ens ha quedat. El preu d'una reconstrucció sol oscil·lar entre els 50 i els 70 €.